affranchir

Pronúncia: afʀɑ̃ʃiʀ
    verb transitiu
  1. alliberar, afranquir, deslliurar. Affranchir de la tyrannie, alliberar de la tirania.
  2. [libérer de l’esclavage] afranquir, llibertar.
  3. antigament [d’un impôt, d’une obligation] alliberar, afranquir, eximir, dispensar.
  4. [un envoi] franquejar. Affranchir une lettre, franquejar una carta.
  5. familiarment [initier] introduir, iniciar.
    • [mettre au courant] parfum (mettre au parfum).
    6. verb pronominal
  6. alliberar-se, deslliurar-se, allerar-se. S’affranchir des peurs et des préjugés, alliberar-se de les pors i dels prejudicis.
  7. [un peuple, etc.] alliberar-se, emancipar-se, independitzar-se

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç