affronter

Pronúncia: afʀɔ̃te
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament front (faire front à).
  2. [opposer front à front] afrontar, enfrontar.
  3. verb pronominal
  4. [deux personnes] encarar-se.
  5. [des armées, des thèses] enfrontar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç