allier

Pronúncia: alje
    verb transitiu
  1. [à, avec] popularment i figuradament aliar. Allier l’or avec (et) l’argent, aliar l’or amb (i) l’argent.
    2. verb pronominal
  2. pròpiament i figuradament aliar-se.
  3. unir-se en matrimoni.
  4. être allié de estar aliat -ada de. Fer allié de cuivre, ferro aliat de coure.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç