Pronúncia: alyʀ
-
femení
-
[façon de marcher]
pas m, caminar m, andamis m.
Il avait une allure noble, tenia un caminar (caminava amb un pas) noble .
• [d’un cheval] anadura. - marxa, ritme m. Rouler à toute allure, anar a tota marxa (a tot drap, circular a gran velocitat). L’allure d’un moteur, el ritme d’un motor.
- aire m, actitud, demble m, tarannà, comportament m. Elle avait une grande liberté d’allures, tenia una gran llibertat de comportament (un comportament molt lliure).
- caire m, carés m, cara. L’affaire prenait une mauvaise allure, l’assumpte presentava mal carés (començava a fer mala cara).
- [aspect] fatxa, fila, aspecte m. Ils avaient une allure louche, feien una fila sospitosa. Elle avait l’allure d’une marquise, tenia l’aspecte d’una marquesa.
- marina, marítim navegació. Une allure portante (de vent arrière), navegació amb vent de popa.
-
avoir de l’allure
fer goig (o patxoca, o bona fila), o ésser elegant.
Cette voiture a de l’allure, aquest cotxe fa patxoca .
• [démarche, manière de marcher] tenir desimboltura [en el caminar].
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç