Pronúncia: ami
-
adjectiu
- amic -iga. Une main amie, una mà amiga. masculí i femení
- amic -iga. Un ami d’enfance, un amic de la infantesa. Se faire des amis, fer amics.
- eh, l’ami ! familiarment ei, company (o ep, mestre)!
- en ami com a amic. Il est venu en ami, ha vingut com a amic.
- faux ami lingüística fals amic (o parany lingüístic, o de traducció).
- les bons comptes font des bons amis com més amics més clars.
- mes chers amis... estimats amics...
- petit ami familiarment amic -iga (o amiguet -a, o amant).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç