amortir

Pronúncia: amɔʀtiʀ
    verb transitiu
  1. tecnologia, física i electricitat esmorteir, amortir. Les gants amortissent le coup, els guants esmorteeixen el cop. Il faut amortir les vibrations, s’han d’esmorteir les vibracions.
  2. [un son, une couleur] esmorteir, amortir, apagar. Le liège amortit le son, el suro esmorteeix el so. Couleurs amorties, colors apagats.
  3. figuradament esmorteir, amortir, mitigar, suavitzar. Ce calmant amortit la douleur, aquest calmant esmorteeix el dolor.
  4. economia amortitzar, esmorteir, amortir. Amortir toute la machinerie en trois ans, amortitzar tota la maquinària en tres anys. Amortir une dette, amortitzar (amortir, esmorteir) un deute.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç