apanage

Pronúncia: apanaʒ
    masculí
  1. herència f d’un rei als fills petits o als germans, infantat.
  2. figuradament atribut, patrimoni, privilegi. La force est l’apanage des jeunes, la força és patrimoni dels joves.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç