apercevoir

Pronúncia: apɛʀsəvwaʀ
    verb transitiu
  1. [distinguer, entrevoir] albirar, entreveure, apercebre, ataüllar, afigurar, destriar. Apercevoir un bateau dans le lointain, albirar un vaixell a la llunyania.
  2. [remarquer, entrevoir] entreveure.
  3. [percevoir] copsar, apercebre, percebre. Nos sens ne peuvent pas tout apercevoir, els nostres sentits no ho poden pas copsar tot.
  4. [se rendre compte de] adonar-se, descobrir, copsar. J’aperçois ses défauts, m’adono dels seus defectes.
  5. verb pronominal
  6. [de] adonar-se de, apercebre’s de, advertir tr, notar tr. Elle feignait de ne pas s’apercevoir de sa maladie, ella feia veure que no s’adonava de la seva malaltia .
    • veure’s, entrellucar-se, entreveure’s, apercebre’s. Quelle surprise quand l’enfant s’aperçoit pour la première fois dans un miroir!, quina sorpresa quan el nen es veu per primer cop al mirall!



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç