aplatir

Pronúncia: aplatiʀ
    verb transitiu
  1. [écraser] aixafar, aplanar, aplatar. Aplatir une pièce à coups de marteau, aixafar (aplatar) una peça a cops de martell. Aplatir une couture au fer à repasser, aplanar una costura amb la planxa.
  2. [rabattre] fer desaparèixer, aplanar. Aplatir un pli, fer desaparèixer una arruga.
  3. [les cheveux] aplanar, allisar.
  4. aplatir le ballon esports [rugby] aplatar la pilota.
    5. verb pronominal
  5. aixafar-se, aplanar-se.
  6. [se faire plat] ajeure’s (estirar-se) ben pla. Il s’était aplati pour passer sous les fils électriques, es va estirar ben pla per passar per sota del filat elèctric.
  7. [contre qqch] arrambar-se. S’aplatir contre un mur, arrambar-se a una paret.
  8. familiarment caure bocaterrosa.
  9. figuradament [s’humilier] humiliar-se, rebaixar-se, abaixar-se, ajupir-se, arrossegar-se.
  10. s’aplatir comme une crêpe familiarment arrossegar-se com un gos.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç