Pronúncia: aplɔ̃
-
masculí
-
[verticalité]
plom, verticalitat f.
Ce mur a perdu son aplomb, aquesta paret ha perdut el plom (la verticalitat, està fora de plom) .
• [d’un vêtement] caient. Cette robe manque d’aplomb, aquest vestit té mal caient. -
figuradament [assurance]
aplom.
Son aplomb me déconcerte, el seu aplom em desconcerta .
• [culot, toupet] barra f fam, galtes f pl fam, penques f pl pop, collons pl vulg. Elle ne manque pas d’aplomb, té unes penques (quines penques que té)! - plural [du cheval, etc] aploms.
-
d’aplomb
[verticalement]
a plom (o plombat -ada).
Le soleil tombait d’aplomb sur la maison, el sol queia a plom (plombat) sobre la casa .
- figuradament estable. Se tenir d’aplomb, mantenir-se estable (dret).
- en bon estat (físic i moral). Ces vacances m’ont remis d’aplomb, aquestes vacances m’han refet (m’han deixat com nou). Se sentir d’aplomb, sentir-se en bon estat (trobar-se bé).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç