aplomb

Pronúncia: aplɔ̃
    masculí
  1. [verticalité] plom, verticalitat f. Ce mur a perdu son aplomb, aquesta paret ha perdut el plom (la verticalitat, està fora de plom) .
    • [d’un vêtement] caient. Cette robe manque d’aplomb, aquest vestit té mal caient.
  2. figuradament [assurance] aplom. Son aplomb me déconcerte, el seu aplom em desconcerta .
    • [culot, toupet] barra f fam, galtes f pl fam, penques f pl pop, collons pl vulg. Elle ne manque pas d’aplomb, té unes penques (quines penques que té)!
  3. plural [du cheval, etc] aploms.
  4. d’aplomb [verticalement] a plom (o plombat -ada). Le soleil tombait d’aplomb sur la maison, el sol queia a plom (plombat) sobre la casa .
    1. figuradament estable. Se tenir d’aplomb, mantenir-se estable (dret).
    2. en bon estat (físic i moral). Ces vacances m’ont remis d’aplomb, aquestes vacances m’han refet (m’han deixat com nou). Se sentir d’aplomb, sentir-se en bon estat (trobar-se bé).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç