appartenir

Pronúncia: apaʀtəniʀ
    verb transitiu indirecte
  1. [à] pertànyer a. Ce titre ne t’appartient pas, aquest títol no et pertany.
  2. impersonal pertànyer a, pertocar a, correspondre a, tocar a. Il vous appartient de décider, us correspon de decidir.
  3. verb pronominal
  4. estar lliure, poder disposar d’un mateix. Avec autant d’enfants, elle ne s’appartenait plus, amb tantes criatures ja no podia disposar d’ella mateixa.
  5. ésser propi pròpia d’algú, privat -ada, particular. Pour des motifs qui m’appartiennent, j’ai changé d’avis, per motius particulars, he canviat d’opinió.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç