Pronúncia: apaʀtəniʀ
-
verb transitiu indirecte
- [à] pertànyer a. Ce titre ne t’appartient pas, aquest títol no et pertany.
- impersonal pertànyer a, pertocar a, correspondre a, tocar a. Il vous appartient de décider, us correspon de decidir. verb pronominal
- estar lliure, poder disposar d’un mateix. Avec autant d’enfants, elle ne s’appartenait plus, amb tantes criatures ja no podia disposar d’ella mateixa.
- ésser propi pròpia d’algú, privat -ada, particular. Pour des motifs qui m’appartiennent, j’ai changé d’avis, per motius particulars, he canviat d’opinió.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç