appeler

Pronúncia: ap(ə)le
    verb transitiu
  1. dir, anomenar, dir-ne. On l’appelle Jean, li diuen Joan. Comment appellez-vous cette fleur?, com anomeneu aquesta flor? Moi j’appelle ça lâcheté, jo, d’això en dic covardia.
  2. [interpeller, inciter] cridar. Réponds, donc, quand on t’appelle!, respon quan et cridin! J’appelle votre attention sur cette question, us crido l’atenció sobre aquesta qüestió. Il est appelé à un brillant avenir, està cridat a un futur brillant.
  3. ciències militars i informàtica cridar.
  4. trucar. Elle m’a appelé au téléphone cet après-midi, m’ha trucat per telèfon aquesta tarda.
  5. [inviter, exiger] demanar, cridar. Appeler au secours, demanar auxili.
  6. nomenar. Appeler qqn à un poste, nomenar algú a un càrrec.
  7. dret citar. Appeler en témoignage, citar a judici. Appeler en justice, portar als tribunals.
  8. appeler les choses par leur nom parlar clar (i català), o dir les coses pel seu nom (o clarament), o dir al pa, pa i al vi, vi.
  9. en appeler à figuradament apel·lar a [els sentiments d’algú].
    10. verb transitiu indirecte
  10. [de] dret apel·lar a.
    1. recórrer contra.
    2. recusar.
    3. en appeler recórrer.
  11. en appeler à figuradament apel·lar a [els sentiments d’algú].
    12. verb pronominal
  12. dir-se. Comment t’appelles-tu?, com te dius?
  13. anomenar-se, dir-se.
  14. trucar-se. À bientôt, on s’appelle!, fins ara, ja ens trucarem!
  15. cela (ou voilà ce qui) s’appelle parler familiarment això sí que és (o d’això se’n diu) parlar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç