approcher

Pronúncia: apʀɔʃe
    verb transitiu
  1. acostar, atansar, apropar. Approcher la table du mur, acostar la taula a la paret.
  2. aproximar. Approcher les deux positions, aproximar les dues posicions.
  3. acostar-se a, atansar-se a, apropar-se a. Il est d’une humeur terrible ; on ne peut pas l’approcher, està de molt mal humor, no s’hi pot acostar ningú.
  4. [une personne] abordar. Il est difficile de l’approcher, és difícil d’abordar-lo.
    5. verb transitiu indirecte
  5. [de] acostar-se a pron, atansar-se pron a, apropar-se pron a, avançar cap a, estar a punt d’arribar a (a punt d’assolir). Approcher de la ville, acostar-se a la ciutat. Approcher de la vérité, acostar-se a la veritat.
    6. verb pronominal
  6. acostar-se, atansar-se, apropar-se. Approche-toi que je t’embrasse, acosta’t, que et faci un petó .
    • aproximar-se.
  7. s’approcher de acostar-se (o atansar-se, o apropar-se, o aproximar-se) a (o posar-se prop [o a la vora] de). Les enfants s’approchaient du feu, els nens s’acostaven al foc.
    8. verb intransitiu
  8. acostar-se pron, atansar-se pron, apropar-se pron. L’heure du dîner approche, s’acosta l’hora de sopar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç