arguer

Pronúncia: aʀgɥe
    verb transitiu
  1. literàriament argüir, deduir.
  2. dret titllar. Arguer une pièce de faux, titllar un document de fals.
  3. verb transitiu indirecte
  4. [de] al·legar, adduir. Il argua des problèmes qu’il avait, al·legà els problemes que tenia.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç