armer

Pronúncia: aʀme
    verb transitiu
  1. armar. Armer la troupe, armar la tropa.
  2. construcció, marina, marítim i tecnologia armar.
  3. [une arme] armar, carregar.
  4. figuradament armar, enfortir. Armer son courage, armar el seu coratge.
  5. armer qqn chevalier història armar algú cavaller (o adobar algú a novell cavaller).
  6. armer qqn contre qqn animar algú contra algú.
  7. armer qqn de figuradament armar algú de.
    8. verb pronominal
  8. pròpiament i figuradament armar-se. S’armer de patience, armar-se de paciència.
  9. figuradament [se munir] proveir-se. S’armer de jumelles, proveir-se de prismàtics .
    • protegir-se. S’armer contre un danger, protegir-se d’un perill.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç