arranger

Pronúncia: aʀɑ̃ʒe
    verb transitiu
  1. arranjar, arreglar, aguisar, endreçar, ordenar. Arranger des papiers, endreçar papers. Arranger un différend, arranjar una dissensió.
  2. música arranjar.
  3. adobar, reparar, arreglar. Arranger une montre, reparar un rellotge.
  4. [convenir] anar (estar) bé, convenir, estar d’acord. Si cela vous arrange, si això us va bé (si hi esteu d’acord).
  5. familiarment [qqn] cantar-les a, repassar, malparlar de.
    • [amocher] fer una cara nova a, apallissar.
  6. arranger qqn de la belle manière repassar (o criticar) algú de mala manera.
  7. se faire arranger le portrait figuradament fer una cara nova a (o apallissar) algú.
    8. verb pronominal
  8. [se réparer] adobar-se, reparar-se, arreglar-se.
  9. [sa toilette] arreglar-se, compondre’s. Arrange-toi un peu : nous allons sortir, arregla’t una mica que sortirem.
  10. [s’accorder] posar-se d’acord, avenir-se.
  11. [se ranger] arranjar-se, endreçar-se, arreglar-se, ordenar-se.
  12. [se débrouiller] arranjar-se, arreglar-se, apanyar-se. Qu’il s’arrange!, ja s’arreglarà!
  13. il s’arrange de tout tot li està (o li va) bé (o s’adapta a tot).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç