arrêter

Pronúncia: aʀete
    verb transitiu
  1. aturar, parar, deturar, detenir. Arrêter sa voiture, aturar el cotxe.
  2. interrompre, tallar. Arrêter une hémorragie, tallar una hemorràgia.
  3. agafar, detenir, arrestar. Ton frère vient de se faire arrêter, el teu germà l’han detingut ara mateix.
  4. indústria tèxtil atacar. Arrêter un point, atacar un punt.
  5. figuradament fixar. L’on arrête ses regards sur la misère, fixem la mirada en la misèria.
  6. prendre, fer. Elle a arrêté son choix, ja ha fet la seva elecció.
  7. cloure, concloure. Arrêter un contrat, cloure un contracte.
  8. familiarment donar la baixa a.
  9. [un rendez-vous] fixar, acordar.
  10. dret decretar, ordenar.
  11. marina, marítim [un nœud] assocar.
  12. arrête ton cirque ! familiarment prou (o para) de fer comèdia!
  13. verb intransitiu
  14. parar, deturar-se pron, aturar-se pron. Dites-lui d’arrêter, digues-li que pari.
  15. [cesser] parar. Arrêter de parler, parar de parlar. Arrêtez!, pareu (prou)!
  16. verb pronominal
  17. parar-se, aturar-se, arrestar-se, detenir-se. Ma montre s’est arrêtée, se m’ha parat el rellotge.
  18. figuradament insistir. Ils s’arrêtaient toujours sur la même idée, insistien sempre en la mateixa idea.
  19. familiarment
    1. c’est bon quand ça s’arrête ! sort que s’ha acabat
    2. s’arrêter en bon chemin deixar estar (o abandonar) una bona ocasió. Ne vous arrêtez pas en si bon chemin!, ara que anava tan bé!
  20. s’arrêter net parar en sec.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç