Pronúncia: aʀete
-
verb transitiu
- aturar, parar, deturar, detenir. Arrêter sa voiture, aturar el cotxe.
- interrompre, tallar. Arrêter une hémorragie, tallar una hemorràgia.
- agafar, detenir, arrestar. Ton frère vient de se faire arrêter, el teu germà l’han detingut ara mateix.
- indústria tèxtil atacar. Arrêter un point, atacar un punt.
- figuradament fixar. L’on arrête ses regards sur la misère, fixem la mirada en la misèria.
- prendre, fer. Elle a arrêté son choix, ja ha fet la seva elecció.
- cloure, concloure. Arrêter un contrat, cloure un contracte.
- familiarment donar la baixa a.
- [un rendez-vous] fixar, acordar.
- dret decretar, ordenar.
- marina, marítim [un nœud] assocar.
- arrête ton cirque ! familiarment prou (o para) de fer comèdia! verb intransitiu
- parar, deturar-se pron, aturar-se pron. Dites-lui d’arrêter, digues-li que pari.
- [cesser] parar. Arrêter de parler, parar de parlar. Arrêtez!, pareu (prou)! verb pronominal
- parar-se, aturar-se, arrestar-se, detenir-se. Ma montre s’est arrêtée, se m’ha parat el rellotge.
- figuradament insistir. Ils s’arrêtaient toujours sur la même idée, insistien sempre en la mateixa idea.
-
familiarment
- c’est bon quand ça s’arrête ! sort que s’ha acabat
- s’arrêter en bon chemin deixar estar (o abandonar) una bona ocasió. Ne vous arrêtez pas en si bon chemin!, ara que anava tan bé!
- s’arrêter net parar en sec.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç