arrière

Pronúncia: aʀjɛʀ
    adverbi i interjecció
  1. endarrere, enrere, arrere. Faire machine (marche) arrière, fer marxa enrere.
    2. adverbi
  2. marina, marítim de popa. Avoir vent arrière, tenir vent de popa.
  3. en arrière endarrere (enrere, arrere). Pencher la tête en arrière, tirar el cap enrere.
  4. en arrière de
    1. darrere (o apartat -ada) de.
    2. figuradament endarrere (o endarrerit -ida). Il est très en arrière de ses camarades, està molt endarrere dels seus companys.
    5. masculí
  5. darrere, part f de darrere, part f posterior. Elle sera mieux à l’arrière, ella anirà més bé al darrere.
  6. ciències militars rereguarda f. Assurer ses arrières, assegurar-se la retirada.
  7. esports defensa f.
  8. marina, marítim
    1. popa f.
    2. aller sur l’arrière cular.
    9. adjectiu invariable
  9. de darrere, del darrere, posterior. Les feux arrière d’une voiture, els llums de darrere d’un cotxe.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç