Pronúncia: asajiʀ
-
verb transitiu
- atacar, escometre, arremetre. Assaillir une troupe, atacar una tropa.
- [pour s’en emparer] assaltar. Assaillir une forteresse, assaltar una fortalesa.
- [se précipiter] assaltar. Le public assaillit les acteurs, el públic assaltà els actors.
- literàriament assaltar, sorprendre.
- [accabler] aclaparar, atabalar. Il l’a assailli de questions, el va aclaparar amb preguntes.
- figuradament [tourmenter] assaltar, turmentar. Les tentations et les doutes l’assaillaient, les temptacions i els dubtes l’assaltaven.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç