Pronúncia: asjeʒe
-
verb transitiu
- assetjar. Assiéger une ville, assetjar una ciutat.
- [entourer] assetjar, voltar, envoltar, rodejar. Ils étaient assiégés par la neige, estaven assetjats per la neu.
- figuradament [poursuivre] assetjar, perseguir, assaltar. Les maux qui nous assiègent, els mals que ens assetgen.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç