assortir

Pronúncia: asɔʀtiʀ
    verb transitiu
  1. combinar, associar. Assortir des vêtements, combinar vestits.
  2. [adapter] adaptar. Assortir son style aux circonstances, adaptar el seu estil a les circumstàncies.
  3. [en pairs] aparellar, aparionar.
  4. [des personnes] unir, agrupar.
  5. infreqüent approvisionner.
  6. [accompagner] afegir a, acompanyar. Assortir une étude d’une bibliographie complète, afegir una bibliografia completa a un estudi.
    7. verb pronominal
  7. combinar intr, lligar intr, fer joc. Ces couleurs s’assortissent bien, aquests colors combinen.
  8. antigament s’accompagner
  9. infreqüent se pourvoir



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç