Pronúncia: asuviʀ
-
verb transitiu
- saciar, assaciar, calmar (completament), satisfer. Assouvir sa faim, sadollar (calmar) la fam (la gana).
-
figuradament
saciar, sadollar, satisfer (plenament).
Assouvir sa curiosité, saciar la curiositat.
Assouvir une vengeance, satisfer una venjança .
• apaivagar. Assouvir ses passions, apaivagar les seves passions.
verb pronominal
- saciar-se, assaciar-se, sadollar-se. Une faim qui pouvait s’assouvir, una fam que es podia sadollar.
- apaivagar-se. Une passion qui ne pouvait s’assouvir, una passió que no es podia apaivagar.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç