Pronúncia: ataʃe
-
verb transitiu
- lligar. Attachez ce paquet avec une ficelle, lligueu aquest paquet amb un cordill.
- fermar, estacar. Il avait attaché l’âne à la porte de la maison, havia fermat l’ase a la porta de la casa.
- fixar, subjectar.
- cordar(-se). Je dois attacher mes lacets, m’haig de cordar (fer els cordons de) les sabates.
- clavar. Ils attachaient leurs regards sur son visage, clavaven les mirades en el seu rostre.
-
figuradament
lligar, vincular, unir.
Les souvenirs l’attachent à son pays, els records el lliguen al seu país .
- destinar, agregar, afectar. Elle l’a attaché à son service, l’ha destinat al seu servei.
- atorgar, atribuir, acordar, donar. Il ne faut pas attacher trop d’importance à ce qu’il a dit, no s’ha de donar massa importància al que ha dit.
- interessar, captivar. C’est une lecture qui attache, és una lectura que captiva. verb intransitiu
- familiarment enganxar-se pron, aferrar-se pron, agarrar-se pron. Le riz a attaché, l’arròs s’ha enganxat. verb pronominal
- atreure’s, guanyar-se. Elle a su s’attacher ses enfants, ha sabut guanyar-se els seus fills.
- aferrar-se, enganxar-se. La boue s’est attachée à mes bottes, el fang se m’ha enganxat a les botes.
- cordar-se, lligar-se. Cette chemise s’attache derrière, aquesta camisa es corda per darrera.
- vincular-se, relacionar-se, associar-se. Les avantages qui s’attachent au poste, els avantatges associats al càrrec.
- dedicar-se, consagrar-se. S’attacher à l’éducation de ses enfants, dedicar-se intensament a l’educació dels seus fills.
- unir-se, vincular-se, agafar afecte (estimació), encapritxar-se. Ils s’étaient beaucoup attachés à la ville, havien agafat molt d’afecte a la ciutat.
- esforçar-se per, posar molt d’interès en.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç