attention

Pronúncia: atɑ̃sjɔ̃
    femení
  1. pròpiament filosofia atenció. Éveiller, détourner l’attention, atreure (cridar), desviar l’atenció. Prêter attention à, prestar atenció a. Relâcher l’attention, afluixar l’atenció (distreure’s).
  2. atenció, deteniment m. Examiner une chose avec attention, examinar una cosa amb atenció (amb deteniment).
  3. à l’attention de a l’atenció de.
  4. attirer (ou appeler) l’attention de qqn sur qqch atreure (o cridar) l’atenció d’algú sobre una cosa.
  5. être plein d’attention pour qqn ser molt atent -a (o amatent) envers algú.
  6. faire attention atendre (o estar atent -a), fer (o prestar) atenció, anar amb compte, o parar (o posar) esment.
  7. faire attention à fixar-se en.
  8. faire attention à ce que vigilar (o procurar) que.
  9. faire grande (ou très) attention estar molt atent -a (fer, o prestar molta atenció).
  10. ne prêter (ou ne donner) aucune attention à no fer cap cas de (o no prestar atenció a).
    11. plural
  11. atencions.
  12. petites attentions atencions especials (o delicadeses, o deferències).
    13. interjecció
  13. atenció!, compte!
  14. fais attention ! no badis!



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç