attirer

Pronúncia: atiʀe
    verb transitiu
  1. atreure, atraure. L’aimant attire le fer, l’imant atreu el ferro.
  2. [amener] estirar, arrossegar. Il la prit par la main et l’attira dans sa chambre, la va agafar per la mà i l’arrossegà cap a la seva habitació.
  3. [inciter à venir] atreure, atraure. La lumière attire les papillons, la llum atreu les papallones.
  4. [capter] atreure, atraure, captar. Cette couleur attire le regard, aquest color atreu la mirada.
  5. [captiver] atreure, atraure, captivar. Ce projet l’attire encore davantage, aquest projecte encara l’atreu més.
  6. [procurer] portar, procurar, causar. Son caractère lui attira l’aversion de tout le monde, el seu caràcter li va causar l’aversió de tothom.
    7. verb pronominal
  7. atreure’s, atraure’s. Les charges de signe contraire s’attirent, les càrregues de signe contrari s’atreuen.
  8. figuradament aconseguir tr, guanyar-se. Il s’était attiré beaucoup de critiques, s’havia guanyat moltes crítiques.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç