autel

masculí
1. història ara f, altar.
2. cristianisme altar. L’autel d’une église, l’altar d’una església.
3. aller à l’autel figuradament i antigament anar a l’altar.
4. conduire une personne à l’autel antigament portar una persona a l’altar.
5. dresser (ou élever) des autels à qqn considerar algú un déu.
6. l’autel l’altar [l’Església].
7. maître-autel altar major (o principal).
8. pierre d’autel religió ara.
9. placer qqn sur un autel figuradament posar algú sobre un pedestal.
10. s’approcher de l’autel acostar-se (o atansar-se) a l’altar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç