avaler

Pronúncia: avale
    verb transitiu
  1. empassar(-se), encanyonar. Je ne peux rien avaler, no (em) puc empassar res.
  2. engolir, menjar. Elle n’a plus faim : elle ne peut plus rien avaler, ja no té gana: ja no pot engolir (menjar) res més.
  3. figuradament menjar-se pron, devorar. Il va l’avaler tout cru, se’l menjarà cru (de viu en viu). Elle est très ambitieuse, elle veut tout avaler, és molt ambiciosa, vol menjar-s’ho tot .
    1. empassar-se pron, devorar.
    2. suportar, tolerar.
    3. empassar-se pron, pair.
  4. avaler des bourdes combregar amb rodes de molí.
  5. avaler des couleuvres empassar-s’ho [suportar ofenses sense protestar].
    • empassar-s’ho (o creure-s’ho) tot.
  6. avaler la mer et ses poissons familiarment menjar-se un bou sencer.
  7. avaler ses mots figuradament menjar-se les paraules.
  8. avaler son acte (ou son bulletin) de naissance (ou sa chique) figuradament i familiarment estirar la pota (o tòrcer el coll, o anar-se’n al calaix, o a l’altre barri, o fer l’ànec, o morir-se).
  9. avoir avalé sa langue figuradament i familiarment no piular (o no dir res, o haver-se menjat [o empassat] la llengua, o no tenir llengua, o haver-se-li menjat la llengua el gat). Tu ne veux rien dire? est-ce que tu as avalé ta langue?, com és que no dius res? que se t’ha menjat la llengua el gat?
  10. avoir l’air d’avoir avalé sa canne ou son parapluie figuradament semblar que s’hagi empassat el paraigua (o anar molt tibat -ada).
  11. ne pas pouvoir avaler qqn figuradament no poder aguantar (o no poder suportar, o tenir entravessat -ada) algú.
  12. tout avaler empassar-s’ho (o devorar-ho) tot.
    figuradament [être crédule] empassar-s’ho tot (o tenir bona barra, o bon davallant).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç