Pronúncia: avale
-
verb transitiu
- empassar(-se), encanyonar. Je ne peux rien avaler, no (em) puc empassar res.
- engolir, menjar. Elle n’a plus faim : elle ne peut plus rien avaler, ja no té gana: ja no pot engolir (menjar) res més.
-
figuradament
menjar-se pron, devorar.
Il va l’avaler tout cru, se’l menjarà cru (de viu en viu).
Elle est très ambitieuse, elle veut tout avaler, és molt ambiciosa, vol menjar-s’ho tot .
- empassar-se pron, devorar.
- suportar, tolerar.
- empassar-se pron, pair.
- avaler des bourdes combregar amb rodes de molí.
-
avaler des couleuvres
empassar-s’ho [suportar ofenses sense protestar].
• empassar-s’ho (o creure-s’ho) tot. - avaler la mer et ses poissons familiarment menjar-se un bou sencer.
- avaler ses mots figuradament menjar-se les paraules.
- avaler son acte (ou son bulletin) de naissance (ou sa chique) figuradament i familiarment estirar la pota (o tòrcer el coll, o anar-se’n al calaix, o a l’altre barri, o fer l’ànec, o morir-se).
- avoir avalé sa langue figuradament i familiarment no piular (o no dir res, o haver-se menjat [o empassat] la llengua, o no tenir llengua, o haver-se-li menjat la llengua el gat). Tu ne veux rien dire? est-ce que tu as avalé ta langue?, com és que no dius res? que se t’ha menjat la llengua el gat?
- avoir l’air d’avoir avalé sa canne ou son parapluie figuradament semblar que s’hagi empassat el paraigua (o anar molt tibat -ada).
- ne pas pouvoir avaler qqn figuradament no poder aguantar (o no poder suportar, o tenir entravessat -ada) algú.
-
tout avaler
empassar-s’ho (o devorar-ho) tot.
• figuradament [être crédule] empassar-s’ho tot (o tenir bona barra, o bon davallant).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç