Pronúncia: avɑ̃se
-
verb transitiu
- [porter en avant] avançar, allargar, acostar, atansar. Elle avança la main, va avançar (allargar) la mà. Avance-moi une chaise, acosta’m (atansa’m) una cadira.
- [temps] avançar. Avancer une montre, avançar un rellotge.
- [faire progresser] avançar, fer avançar. Cela n’avancera pas nos affaires, això no farà (pas) avançar els nostres negocis.
- avançar, bestreure. Avancer de l’argent, avançar (bestreure) diners.
- [une affirmation] avançar, aventurar.
- à quoi cela vous avancerait-il ? què hi guanyaríeu? verb intransitiu
- [aller en avant] avançar. Avancer lentement, avançar lentament.
- [faire saillie] sortir, sobresortir. Le balcon avançait d’un mètre, el balcó sortia un metre.
- [temps] avançar. La nuit avance, la nit avança.
- [être en avance] avançar-se pron. Sa montre avance, el seu rellotge avança.
- [progresser] avançar. Avancer dans son travail, avançar en la feina.
- [obtenir un avancement] pujar, ascendir.
- avancer dans endinsar-se en. Le cap avançait dans la mer, el cap s’endinsava en la mar.
- avancer de deux pas avançar dues passes.
- ne pas avancer d’une semelle figuradament no avançar ni un pas. verb pronominal
- avançar-se, anticipar-se. Elle s’avança pour nous saluer, s’avançà per saludar-nos.
- [faire saillie] sortir intr, sobresortir intr.
- [temps] avançar intr.
- figuradament arriscar-se, anar massa enllà, aventurar-se. Elle s’avance en affirmant qu’il ne va pas venir, va massa enllà afirmant que (ell) no vindrà.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç