avancer

Pronúncia: avɑ̃se
    verb transitiu
  1. [porter en avant] avançar, allargar, acostar, atansar. Elle avança la main, va avançar (allargar) la mà. Avance-moi une chaise, acosta’m (atansa’m) una cadira.
  2. [temps] avançar. Avancer une montre, avançar un rellotge.
  3. [faire progresser] avançar, fer avançar. Cela n’avancera pas nos affaires, això no farà (pas) avançar els nostres negocis.
  4. avançar, bestreure. Avancer de l’argent, avançar (bestreure) diners.
  5. [une affirmation] avançar, aventurar.
  6. à quoi cela vous avancerait-il ? què hi guanyaríeu?
  7. verb intransitiu
  8. [aller en avant] avançar. Avancer lentement, avançar lentament.
  9. [faire saillie] sortir, sobresortir. Le balcon avançait d’un mètre, el balcó sortia un metre.
  10. [temps] avançar. La nuit avance, la nit avança.
  11. [être en avance] avançar-se pron. Sa montre avance, el seu rellotge avança.
  12. [progresser] avançar. Avancer dans son travail, avançar en la feina.
  13. [obtenir un avancement] pujar, ascendir.
  14. avancer dans endinsar-se en. Le cap avançait dans la mer, el cap s’endinsava en la mar.
  15. avancer de deux pas avançar dues passes.
  16. ne pas avancer d’une semelle figuradament no avançar ni un pas.
  17. verb pronominal
  18. avançar-se, anticipar-se. Elle s’avança pour nous saluer, s’avançà per saludar-nos.
  19. [faire saillie] sortir intr, sobresortir intr.
  20. [temps] avançar intr.
  21. figuradament arriscar-se, anar massa enllà, aventurar-se. Elle s’avance en affirmant qu’il ne va pas venir, va massa enllà afirmant que (ell) no vindrà.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç