Pronúncia: avɛk
-
preposició
- [accompagnement, manière, moyen, simultanéité, opposition, relation] amb. Il allait avec une fille, anava amb una noia. Marcher avec peine, caminar amb dificultat. Couper avec un couteau, tallar amb un ganivet. Tu viens avec !, vens amb mi (amb nosaltres)? adverbi
- familiarment amb. Elle prend de l’eau et se lave la figure avec, agafa l’aigua i s’hi renta la cara.
- avec cela (ou ça) que sense tenir en compte que. Avec cela qu’il n’est pas facile de se concentrer si tout le monde continue à faire du bruit, sense tenir en compte que no és fàcil de concentrar-se si tothom continua fent soroll.
- d’avec de. Divorcer d’avec sa femme, divorciar-se de la seva dona.
- et avec cela (ou ça) ? comerç i mercat que vol res més (o què més hi vol)?
- faire avec comptar-hi. Il faut bien faire avec, cal comptar-hi, és tot el que tenim.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç