avenant
| -ante

Pronúncia: av(ə)nɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. agradable, agradós -osa, afable.
  2. à l’avenant [en harmonie] adient (o escaient).
  3. à l’avenant de que fa joc (o que s’adiu, o adient) amb. Ses mots étaient à l’avenant de son attitude, les seves paraules s’adeien amb la seva actitud.
  4. masculí
  5. dret clàusula f addicional.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç