avérer

Pronúncia: aveʀe
    verb transitiu
  1. antigament certificar, comprovar, adverar lit.
    2. verb pronominal
  2. presentar-se, aparèixer intr, palesar-se. Dans ses travaux s’avéra une intelligence aiguë, en els seus treballs es palesà una intel·ligència aguda.
  3. mostrar-se, revelar-se, demostrar-se. Un remède qui s’est avéré peu efficace, un remei que s’ha mostrat poc eficaç.
    4. verb impersonal
  4. demostrar-se. Il s’est avéré que vous n’aviez pas raison, s’ha demostrat finalment que no teníeu raó.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç