badiner

Pronúncia: badine
    verb intransitiu
  1. divertir-se pron, fer broma, jugar, joguinejar. On ne badine pas avec la santé, amb la salut, no s’hi juga.
  2. pour badiner de (o per fer) broma. Je l’ai dit pour badiner, ho vaig dir de broma.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç