bander

Pronúncia: bɑ̃de
    verb transitiu
  1. embenar. Avoir les yeux bandés, tenir els ulls embenats.
  2. [tendre] estirar, tibar. Bander un arc, tensar (o tibar) un arc.
  3. [les muscles, etc] tensar.
  4. [protéger] enfaixar. Bander la poignée d’une rame, enfaixar el mànec d’un rem.
    5. verb intransitiu
  5. tibar, estar tibant (o tens -a). La corde était trop bandée, la corda tibava massa.
  6. popularment [être en érection] trempar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç