Pronúncia: batʀ
-
verb transitiu
- apallissar, pegar. Il battait souvent son fils, apallissava sovint el seu fill.
- batre, colpejar, picar contra, xocar contra. Les vagues battent les rochers, les ones colpegen (o baten) les roques. La pluie bat la vitre, la pluja pica contra els vidres.
- batre, vèncer, derrotar, guanyar. Battre l’ennemi, vèncer l’enemic. Battre un record, batre un rècord. Il avait battu son adversaire aux élections, havia derrotat el seu adversari a les eleccions.
- [pour travailler] batre. Battre le blé, la laine, le beurre, les œufs, batre el blat, la llana, la mantega, els ous.
- [monnaie] batre, encunyar.
- [parcourir] batre, resseguir, recórrer, explorar. Battre toute la forêt, batre tot el bosc. Battre le pays entier pour trouver qqn, recórrer el país sencer per a trobar algú.
- [un métal] batre, picar, batifullar. Le forgeron battait le fer avec la masse, el ferrer picava el ferro amb el mall.
- jocs d’entreteniment [les cartes] escartajar, barrejar.
-
ciències militars
tocar.
Battre la générale, tocar generala .
• batre. L’artillerie battait les positions ennemies, l’artilleria batia les posicions enemigues. - marcar, assenyalar. Battre les secondes, marcar els segons.
-
battre en brèche
ciències militars
batre en bretxa.
Battre un mur en brèche, batre en bretxa una muralla .
- figuradament batre en bretxa, combatre amb duresa. Battre des arguments en brèche, batre en bretxa (o combatre) uns arguments.
- obrir bretxa en (o fer trontollar). Tu as battu son crédit en brèche, has obert bretxa en (o has fet trontollar) el seu crèdit.
- battre froid à qqn fer mala cara a (o tractar fredament) algú.
- battre la campagne familiarment desvariejar (o divagar, o perdre l’oremus, o no tocar quarts ni hores).
- battre le tambour batre (o tocar) el tambor (o redoblar).
- battre pavillon X enarborar (o arborar, o hissar) pavelló X.
-
battre son plein
marina, marítim
ésser la marea alta.
- [la lune] fer el ple.
- figuradament estar al punt àlgid.
-
se faire battre
ésser apallissat -ada.
• figuradament ésser derrotat -ada.
verb intransitiu
- batre, bategar. Mon cœur battait vite, el cor em bategava ràpid.
- batre, picar. La fenêtre bat, la finestra pica. Le soleil battait d’aplomb, el sol picava de valent (o queia a plom, o queia un sol de plom).
-
battre de l’aile (ou ne battre que d’une aile)
figuradament
estar moix -a (o pansit -ida, o alacaigut -uda, o empiocat -ada).
• estar tocat -ada (o fer la viu-viu, o no funcionar bé del tot). - battre des ailes aletejar (o esvoletegar, o batre d’ales, o alabatre).
- battre des mains picar de mans (o aplaudir). verb pronominal
- batre’s, lluitar intr. Il s’est battu comme un lion, ha lluitat com un lleó. Se battre au couteau, batre’s amb ganivets.
- batre’s, barallar-se. Ils aiment à se battre, els agrada barallar-se (o batre’s). Ne vous battez pas!, no us baralleu!
- je m’en bats l’œil familiarment se me’n (re) fum (o se me’n fot de la virolla).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç