baver

verb intransitiu
1. bavejar, bavar.
2. [la peinture, l’encre] tacar, escampar-se pron.
3. baver de [surprise, admiration, étonnement] quedar parat -ada (o atònit -a) de.
4. baver sur malparlar de (o bescantar, o criticar). Ils bavaient sur son comportement, criticaven el seu comportament.
5. en baver (des ronds de chapeau) familiarment patir (o passar-les magres, o putes).
   • familiarment infreqüent [être étonné] quedar bocabadat -ada (o de pedra, o fer uns ulls com unes taronges).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç