Pronúncia: bɛk
-
masculí
- anatomia, zoologia i música bec. Bec d’aigle, de tortue, de casserole, de flûte, de plume, bec d’àguila, de tortuga, de casserola, de flauta, de ploma.
- [d’une cruche] broc.
- [d’une lampe] bec, broc, blener, blenera f.
- embocadura f. Bec de clarinette, embocadura de clarinet.
- figuradament i familiarment bec. Avoir bon bec, tenir bon bec (o ésser un bon parlador).
- familiarment [bouche] boca f. Fermer le bec, tancar la boca.
- regionalisme petó.
- figuradament i familiarment os, problema.
- bec de gaz fanal (de gas).
- clore (ou clouer) le bec à qqn familiarment tancar la boca (o el bec) a algú.
-
coup de bec
cop de bec (o becarrada f o bequerada f o picada f).
• figuradament pulla f (o mansiula f). - donner un coup de bec tirar una pulla, una mansiula.
- être bon bec (de qqch) figuradament i familiarment xerrar (o criticar, o parlar malament de).
- être un bec fin tenir un bon paladar.
- prise de bec baralla (o enganxada, o picabaralla).
- se défendre bec et ongles defensar-se amb les ungles.
- se retrouver (ou rester) le bec dans l’eau figuradament quedar-se amb un pam de nas.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç