Pronúncia: bɛ̃
-
adverbi
- familiarment bé!, què!, ostres!, òndia!, i tant! Ben ça alors, bé doncs.
- ah ben dis donc ! ostres, tu (o ei, escolta) !
- ben mon vieux ! ostres, nano (o què hi ha, home) !
- ben non ! i tant, que no!
- ben quoi ? i què?
- ben voyons ! i tant, que sí!
- eh ben ? i doncs (o què) ?
Vegeu també:
ben2
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç