bénisseur
| -euse

Pronúncia: benisœʀ -øz
    adjectiu
  1. familiarment d’aprovació, d’assentiment. Une réponse bénisseuse, una resposta d’aprovació.
  2. infreqüent beneïdor -a.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç