Pronúncia: bjɛ -ɛz
-
adjectiu
- esbiaixat -ada. masculí
- [direction, bande d’étoffe] biaix.
- construcció biaix, esbiaixada f.
- [aspect] aspecte, caire, perspectiva f.
- figuradament marrada f, rodeigs pl, circumloquis pl. Prendre le biais, fer marrada (o anar amb rodeigs, o amb circumloquis, o amb embuts).
- avec biais esbiaixat -ada.
-
de biais
de biaix (o de gairell, o al gairó).
Regarder de biais, mirar de biaix .
- de tort (o de gairell).
- figuradament de biaix (o indirectament). Aborder un problème de biais, abordar un problema de biaix.
- dans le biais al biaix. Couper dans le biais, tallar al biaix.
- en biais de gairell (o de biaix, o de través). Un coup d’œil en biais, un cop d’ull de gairell (o de través).
- par le biais de per mitjà de (o utilitzant, o servint-se de). Il pense arriver au pouvoir par le biais des influences politiques, pensa arribar al poder per mitjà (o servint-se) de les influències polítiques.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç