bide

Pronúncia: bid
    masculí
  1. familiarment bedaine.
    1. figuradament [échec] fracàs, fiasco.
    2. [mensonge] mentida f, enganyifa f.
  2. c’est du bide és mentida (o una enganyifa).
  3. faire un bide familiarment caure de panxa.
  4. prendre un bide figuradament i familiarment fracassar estrepitosament.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç