Pronúncia: bjɛ̃
-
adverbi
- bé. Avez-vous bien dormi?, heu dormit bé? Très bien, molt bé.
- [devant un participe, un adjectif, un adverbe] ben. J’aime la soupe bien chaude, m’agrada la sopa ben calenta.
- [beaucoup] molt -a, força. Bien des gens pensent ainsi, molta gent pensa així. Elle était bien contente, ella estava molt contenta. Il avait bien peur, tenia molta por.
- [largement, réellement] ben bé, sí que. Ils étaient bien trente, eren ben bé trenta.
- bien de (des) molt -a. Je l’ai acheté bien des fois, l’he comprat moltes vegades.
- bien faire fer ben fet.
- bien que per bé que (o encara que, o bé que). Je le ferai bien qu’il ne l’accepte pas, ho faré encara que no ho accepti.
- c’est bien lui (elle) és molt propi d’ell -a.
- être bien avec qqn estar bé amb algú.
- si bien que de manera que.
- tant bien que mal així així.
- tout est bien qui finit bien tot va bé si acaba bé (o al final tot s’ha arreglat). interjecció
- bé! Très (fort) bien !, molt bé!
-
eh bien !
[marquant l’interrogation]
i doncs?, què?.
• [marquant la concession] doncs bé! (o doncs sí!).
Vegeu també:
bien2
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç