bien2

Pronúncia: bjɛ̃
    masculí
  1. pròpiament dret i filosofia bé. Biens de consommation, de production, béns de consum, de producció. Le bien public, el bé públic. Le souverain bien (le bien suprême), el bé suprem.
  2. avoir des biens au soleil tenir (o posseir) béns immobles (o propietats immobiliàries).
  3. dire du (ou parler en) bien de [qqn, qqch] parlar bé d’algú, d’alguna cosa.
  4. en tout bien tout honneur familiarment sense cap intenció deshonesta (o amb tota la bona intenció del món).
  5. faire du bien à qqn anar (o fer) bé a algú. Ce remède lui fera du bien, aquest remei li anirà bé.
  6. grand bien vous fasse ! irònicament que bon profit us faci!
  7. mener à bien dur (o portar) a bon terme.
  8. prendre une chose en bien prendre’s una cosa (o prendre-s’ho) bé.



    9. Vegeu també:
    bien1



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç