bifurquer

Pronúncia: bifyʀke
    verb intransitiu
  1. bifurcar-se pron. Le chemin bifurque là-bas, el camí es bifurca allà.
  2. [abandonner une voie] desviar-se pron. Le train bifurqua à droite, el tren es va desviar cap a la dreta.
  3. figuradament [prendre une autre direction] desviar-se pron, anar-se’n pron.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç