blâmer

Pronúncia: blɑme
    verb transitiu
  1. [qqch] blasmar, censurar, criticar, condemnar. Elle blâmait son attitude, blasmava la seva actitud.
  2. [qqn] blasmar, censurar, criticar. On le blâmait pour (de) sa conduite, el blasmaven pel seu comportament.
  3. censurar, rebre la censura (o la reprovació) de. Il a été blâmé par le conseil de discipline, ha estat censurat pel consell disciplinari.
  4. être à blâmer ésser blasmable.
    5. verb pronominal
  5. criticar-se, no perdonar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç