Pronúncia: blø
-
adjectiu
- blau -ava.
- [de peur, de surprise] blau -ava.
- [de froid] morat -ada.
- grandiós -osa, terrible. Peur bleue, por terrible (o basarda). Colère bleue, còlera terrible (o fúria).
- bifteck bleu bistec molt poc fet.
- bleu de cobalt blau de cobalt.
- bleu d’outremer blau d’ultramar.
- contes bleus contes de fades.
- en être (ou devenir, ou rester) bleu familiarment fer-se’n creus (o quedar parat -ada).
- l’heure bleue l’alba prima (o a trenc d’alba).
- menton bleu barbeta f fosca. masculí
- blau.
- blavor f. Le bleu du ciel, la blavor del cel.
- blau, morat, verdanc, sangtraït, mostela f, blaverol. Avoir des bleus sur le bras, tenir blaus al braç (o tenir el braç ple de blaus).
- [de lessive] blavet.
- [de travail] granota f.
- familiarment bleusaille.
- figuradament bizut.
- bleu ciel blau cel.
- bleu de Prusse blau de Prússia.
- bleu foncé blau fosc (o marí).
- bleu marine blau marí.
-
n’y voir que du bleu
familiarment
quedar-se a l’escapça.
- passer au bleu escamotejar.
- oblidar (o descuidar-se de).
- petit bleu antigament telegrama. femení
- la grande bleue la Mediterrània.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç