Pronúncia: bɔt
-
femení
- [chaussure] bota. Botte de cavalerie, bota de muntar.
- [faisceau] feix m.
- [bouquet, poignée] manat m, manoll m, maç.
- [gerbe] garba, bala.
- [escrime] estocada.
- à propos de bottes sense solta ni volta (o sense venir a tomb, o sense motiu).
- botte de paille munt m de palla (o paller m).
- chier dans les bottes de qqn figuradament i popularment fer-ne un gra massa (o passar de la ratlla).
- en avoir plein les bottes familiarment estar fart -a de caminar.
-
être à la botte de qqn
figuradament
estar a les ordres d’algú.
• être sous la botte de qqn estar sota les botes (o l’opressió) d’algú. -
graisser ses bottes
figuradament i familiarment
preparar-se per a marxar.
• lécher (ou cirer) les bottes de qqn llepar (el cul a) algú pop. - porter (ou pousser) une botte à qqn figuradament clavar una pulla (o una manxiula, o sortir amb un estirabot) a algú.
- proposer la botte à qqn figuradament fer una proposició (deshonesta) a algú.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç