Pronúncia: buʃ
-
femení
- boca.
- figuradament boca. Bouche d’incendie, de métro, boca d’incendi, del metro.
-
à bouche que veux-tu
a cor (o a boca) què vols.
• tant com en vulguis, o demana. - aller de bouche en bouche anar de boca en boca.
- avoir la bouche pleine (ou pleine la bouche) de qqch omplir-se la boca (o tenir la boca plena) d’alguna cosa.
- avoir l’eau à la bouche fer-se la boca aigua (o tenir aigua a la boca).
- avoir toujours un même mot à la bouche tenir sempre la mateixa paraula a la boca.
- bonne bouche figuradament bona boca.
- bouche à feu boca de foc.
-
bouche close
mut muda (o callat -ada).
• interjecció muts (o moixoni) ! - bouche cousue ! ni una paraula (o muts [i a la gàbia]) !
- bouche de canon boca de canó.
- cela m’est sorti de la bouche se m’ha escapat.
- de bouche de boca (o d’alimentació). Provisions de bouche, provisions de boca (o queviures, o vitualles).
- de bouche à oreille de boca en boca.
- faire la bouche en cœur (ou la petite bouche) familiarment fer boqueta de pinyó.
- faire venir (ou mettre) l’eau à la bouche fer venir aigua a la boca (o fer migrar).
- garder qqch en bouche quedar-se alguna cosa al pap.
- garder pour la bonne bouche figuradament guardar per a les postres.
- le bouche à oreille el boca a orella.
- manger à pleine bouche menjar com un lladre.
- ne pas ouvrir la bouche no obrir la boca (o no badar boca, o no piular).
- parler par la bouche de qqn parlar per boca d’algú (altre).
- s’ôter (ou s’enlever) les morceaux de la bouche treure’s el menjar (o el pa) de la boca.
- ta bouche ! popularment tanca la boca! (o tu a callar!, o muts i a la gàbia!).
- une bouche (à nourrir) figuradament una boca (que cal alimentar). plural
- boques, desembocadura sing.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç