bouffer

Pronúncia: bufe
    verb intransitiu
  1. [les vêtements, les cheveux, etc] bufar-se pron, inflar-se pron.
  2. familiarment [gloutonnement] engolir, endrapar.
    • [manger] endrapar, manducar, calar, cruspir.
    3. verb transitiu
  3. familiarment [manger] calar, manducar, cruspir-se pron.
    1. [accaparer qqn] absorbir completament, acaparar.
    2. gastar, consumir.
  4. figuradament
    1. avoir envie de bouffer qqn tenir ganes de trencar-li la cara a algú.
    2. bouffer du curé menjar capellans (o ésser menjacapellans).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç