bourrer

Pronúncia: buʀe
    verb transitiu
  1. emborrar, reblir, farcir, atacar, ataconar, pitjar.
  2. [une pipe, une arme à feu] atacar.
  3. [de nourriture] ataconar, afartar, atipar.
  4. figuradament afartar, ataconar, donar un fart de.
    • atapeir, carregar, reblir, embotir.
  5. bourrer de coups estomacar (o apallissar, o clavar un gec [o un fart] de llenya).
  6. bourrer le crâne de qqn inflar el cap. Il n’arrête pas de lui bourrer le crâne, no para d’inflar-li el cap.
  7. je vais lui bourrer la gueule popularment li trencaré els morros.
    8. verb pronominal
  8. familiarment barallar-se, esbatussar-se, estomacar-se, estossinar-se.
  9. [de nourriture] atipar-se, afartar-se.
  10. popularment [s’énivrer] emborratxar-se, engatar-se.
    11. verb intransitiu
  11. [un chien] fugir, escapar-se pron.
  12. mecànica [dans une machine] embussar-se pron.
  13. familiarment [se presser] fer-ne via, afanyar-se pron, córrer, espavilar-se pron.
    • [conduire très vite] sallar, anar a tota pastilla (o a tot drap).
  14. [faire salle comble] omplir, fer ple. Ce soir on a bourré, aquest vespre hem omplert.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç