brillant
| -ante

Pronúncia: bʀijɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament brillant. Deux yeux brillants, dos ulls brillants. Faire une carrière brillante, fer una carrera brillant.
  2. ne pas être brillant no ser gaire brillant.
    • no anar gaire bé (o no ser espectacular). Sa santé n’est pas brillante, no té una salut gaire bona.
    3. masculí
  3. [éclat] brillantor f, esclat, lluïssor f, lluentor f.
  4. [diamant taillé] brillant.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç